Emilio Cortina Marco.
Mort d'un mosquit
Feia un instant tan sols que havia deixat de ser una larva, que havia desplegat les seves translúcides ales. Fins aquell moment devia la seva existència a un bassal d'aigua estancada en un pneumàtic abandonat en un punt de la AP 7. Inicià un vol feble, insegur, sense rumb … en una recerca instintiva cap el primer aliment. Anhelava sang de qualsevol ésser de sang calenta. La abrasant brisa estiuenca el debilitava. Va veure el món per primera vegada… tan ple de color, olors, sensacions, però també d' amenaces… quan de sobte pafffffff. Es convertí en una massa meitat matèria i meitat sang, transferida per la seva creadora, enganxada al parabrisa d'un 206. Tota petjada del que fou desapareixerà en un instant quan l'humà accioni el seu eixugaparabrisas.
Una vida curta, sense intensitat, sense pena, sense glòria.
El Bermejo
COMENTARI:
El mosquit mor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada