No hi ha res de nou sota el sol

“No hi ha res nou sota el sol, però quantes coses velles hi ha que no coneguem"  Ambrose Bierce.

La cita de l'Eclesiastés que s'atribueix al savi Salomó ens recorda que "No hi ha res de nou sota el sol" ens servirà per introduir el fil conductor d'aquest blog que pretén ser una reflexió sobre la intertextualitat en totes les seues variants cibernètiques.

L'alumnat, el professorat, els professionals i fins i tot especialistes de tota mena recorren a internet per elaborar les seues produccions amb diferents graus d'originalitat i/o plagi. Però, alguns diran: com no copiar en l'era del copyleft i amb les facilitats que les eines informàtiques ens proporcionen? La veritat és que no podem acusar a l'alumnat de falta de creativitat quan fins i tot els informes mil·lionaris per a aconseguir subvecions, descobrim que han estat piratejats. La veritat és que el concepte de propietat intel·lectual està molt en entredit i proliferen textualitats que s'inspiren dels intertextos: collages, fusions, diàlegs, paràfrasis, referències, glosses, paratextos, cites, paròdies, remakes, etc.

D'entrada podem definir la intertextualitat com l'ús de textos previs, propis o d'altra persona, per compondre'n un de nou, siga a partir de la forma o dels continguts. A diferència de la còpia o el plagi es fa una utilització parcial de l'original, es barreja amb innovacions i sovint té caràcter d'homenatge (vegeu la imatge). El terme prové de Julia Kristeva qui considerava que "tot text és l'absorció o transformació d'un altre text".  En l'actualitat es diferencia entre intertextualitat directa i indirecta o inconscient, quan l'ús d'una altra obra no ve de la lectura directa d'aquesta sinó per referències indirectes o comunes presents a la cultura popular.

Les recreacions modernes, les adaptacions infantils, el pas d'un gènere a un altre, la paròdia, les continuacions o seqüel·les i les aparicions de personatges d'altres llibres són exemples d'intertextualitat. Tot i que aquests usos pertanyen a la literatura, s'han expandit a altres arts, com els "cameos" cinematogràfics o les al·lusions en sèries a mites clàssics o històries conegudes del gran públic. (Font Wikipedia)

Intertextualitat:
- Relació transformadora d'una obra en interacció amb un altre text anterior.
- S'estabeleix un diàleg a nivell de la construcció del text.
- Es tracta d'una relació creativa entre dues textualitats que genera un nou text a partir del diàleg amb un altre text anterior.
Plagi:
- Imitació conscient d'un model sense indicar les fonts de referència.
- Aquesta còpia  pot ser temàtica i estilística.
- No existeix cap tipus de creativitat per part del nou autor.
Influència:
- Imitació inconscient d'un model. Generalment és temàtica, encara que pot ser estilística.
- Deixar-se influenciar per bons models, si s'assumeix amb creativitat pot arribar a ser molt beneficiosa. Aquesta tècnica s'utilitza en els tallers de creació literària.

ACTIVITATS:

a. Dóna 7 raons per a justificar el plagi com a forma de creació dels treballs d'aula.
b. Esgrimeix 7 arguments per criticar el plagi.
c. Elabora un text hipervinculat amb links multimèdia que el faça més comprensible. El text seleccionat pot ser microrelat, conte, anècdota, fragment de crítica literària, etc.
d. Elabora una de les formes d'intertextos proposades que poden anar des de la còpia per fixació i passió per l'original fins  a la paròdia que és una altra forma d'admiració.
e. Escriu una entrada al blog sobre intertextualitat amb hipervincles.