De cop i sense avís m´arriba una olor coneguda, intensa, molt intensa : l´olor de la pell d`una taronja.
De seguida intento mirar d´on ve, qui menja una taronja al tren.
Allargo la mirada al davant, als costats, darrera… i no veig la persona.
Oh ! al moment m´adono que és millor que sigui així : estic gaudint lliurement la seva essència.
Font: Microrelat.
COMENTARI: És molt interessant la sensació que té aquesta persona ja que li agrada el que està olorant però no sap d'on arriba i aixó és el que m'ha fet que el trie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada