diumenge, 15 de juny de 2014

Paraules de comiat perquè continue la vida

Voldria acomiadar aquest curs amb alguns versos fugaços que com sabeu, al capdavall, serà l'única cosa que ens quedarà en el record. Durant tot l'any he intentat que l'estima per la nostra llengua fos una qüestió d'actitud i no una imposició administrativa. La sort d'aquesta assignatura "Valencià: llengua i imatge" és que ens deixa moltes possibilitats d'experimentació i així ho hem intentat. Hem traçat mil travesses per les possibilitats lúdiques de la llengua i els estímuls de la imatge per tal de despertar-vos el desig de llengua: parlar valencià com una forma d'estar en l'entorn, d'arrelar-nos per poder ser el més internacionals possible.

Amb tot, alguna vegada haureu sentit dir que el verb estimar no es pot conjugar en imperatiu, de la mateixa manera despertar la curiositat intel·lectual, el desig de cultura o l'estima per l'entorn són accions que s'han de fer de bon grat.

Ací us deixe el meu darrer intent per tal que en el camí de la construcció de vosaltres mateixa els versos siguen llum i un poema us porte a una conversa, aquesta a una pel·lícula, després a una obra de teatre, que continuarà amb els 6 barrets per a pensar, que continuarà amb el desig de compartir la música, i com no les lletres ens faran filosofar, i plantejarem una dramatització de les actituds dels filòsofs davant la vida (estòics, epicuris, cínics), per passar després a experimentar eixe exercici intel·lectual de la "fotofilosofia" que consisteix a formular les nostres pròpies preguntes, i enjogassats com estem amb la llengua proposarem 1001 jocs de paraules que a algú li recordarà els haikús amb imatges que reflectiran el nostre estat d'ànim, i tot plegat ens portarà a elaborar el nostre petxakutxa que, com no, començarà pel nostre aforisme preferit. I en aquest precís moment tal vegada us recordareu els dos motors del curs "Coneix-te a tu mateix" i "Atreveix-te a pensar". Bon viatge!!!

IF… (Si…) Ruyard Kipling

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l'odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aqueixos dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l'obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l'atzar,
I perdre'ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I alternar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
Amb seixanta segons d'esforç agosarat,
Teva es la Terra i tot allò que hi ha, 
I, més encara: seràs home, fill meu.

NOTA: més poemes per pensar-nos>>>