Ens agrada aquest periodista valencià afincat a Madrid perquè malgrat viure allunyat dels seus llocs de naixement, la seua visió del món està matisada per la mar Mediterrània, la gent popular, i les coses d'ací. El Roto va definir Manuel Vicent com un escriptor «muy barroco, pero también muy luminoso», i també deia que en les seues columnes i relats tracta de reflectir «esos momentos que nos hacen felices, perplejos, escépticos y expertos en dioses menores».
Els experts han constatat que és una constant en l'escriptura de Vicent el joc d'oposicions i dualitats, contrapunts, idees binàries, antítesi: allò sublim i allò banal, la quotidianitat i el transcendent, allò bell i allò grotesc, l'idealisme i el pragmatisme, la racionalitat i l'instint, el misticisme i la descreença, Déu i el Carpe Diem es confronten una i altra vegada en els texts del periodista valencià. Com veureu en aquesta columna recent aplica la tècnica comentada per a analitzar la situació actual de l'home de carrer davant les pors per l'acció de la corrupció política.
ACTIVITAT:
- Selecciona un dels textos de les columnes de Manuel Vicent a El País, tradueix-lo al valencià i crea una entrada del teu blog on comentes la siginficació del tema tractat i les analogies utilitzades.
- Buscareu una imatge del dibuixant Andrés Rábago García "El Roto" per a il·lustrar o acompanyar el text seleccionat.
- Seleccionar un fragment de Tranvia a la Malvarosa i comentar-lo a classe.
- Busca informació sobre la seua novel·la Tramvia a la Malva-rosa i comenta les línies argumentals en relació als fets històrics que s'hi descriuen.
Les
Maletes
Manuel Vicent
10/05/15
El País
Molts ciutadans que han
suportat la corrupció tornaran a posar amb el seu vot a aquests
polítics delinqüents a la cabina de comandament.
En
un navili o en un avió és la màquina la que imposa les regles i
els pilots, timoners, sobrecàrrecs i la resta de la tripulació
estan per servir-la. Fora de l'avió només hi ha el buit; fora del
navili només està a l'abisme. Pot ser que durant el vol es
produisquen grans turbulències fins al punt que caiguen les maletes
sobre el cap dels passatgers; pot ser que durant la travessia
s'aixeque un fort temporal que amenace amb un corriment de càrrega.
En casos de greu emergència no hi ha manera de solucionar el
problema si no és des de dins per la pròpia tripulació.
Passa
el mateix en el sistema econòmic i polític en què naveguem sense
escapatòria, uns en primera, altres en turista, uns en cabina de
luxe, uns altres com esclaus a galeres. Els problemes cal resoldre'ls
des del propi sistema, però en aquest cas els passatgers tenim dret
a exigir, a part que els polítics sàpiguen manejar les màquines,
que no ens furten l'equipatge.
És
el que ha succeït. Mentre la crisi econòmica sacsejava el sistema
amb perill imminent de estavellar-nos contra els Alps o d'enviar-nos
al fons de la mar, gran part de la tripulació del Govern en el poder
ha aprofitat l'angoixa per desvalisar als passatgers i emportar-se la
caixa.
Però
l'espectacle obscè es presenta ara. Com si no hagués passat res,
molts ciutadans que han suportat la corrupció tornaran a posar amb
el seu vot a aquests polítics delinqüents a la cabina de
comandament. En el nostre sistema democràtic la màquina mana,
encara que no necessàriament ha d'imposar la destinació.
Potser
amb el canvi de tripulació canvie també el rumb del país i, si bé
no és fàcil que fructifique una il·lusió col·lectiva de
regeneració, no crec que siga molt demanar que durant aquest nou
viatge els polítics sortits de les urnes almenys aquesta vegada no
ens roben les maletes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada